Espanya segueix ancorada al NODO. La propaganda i la mentida com estratègia

Veient l’estratègia d’Espanya per contrarestar l’independentisme i altres casos recents com el del Villarato, sembla ser que Espanya comunicativament parlant segueix pensant que el NODO és la millor estratègia pels seus objectius, però no contempla que el paradigma comunicatiu ha canviat molt des d’aquella època.

Podríem dir que tota la “Brunete Mediática”, al servei de la causa anti-independentista, va créixer amb els referents de les estratègies comunicatives del NODO i no han aprés que l’escenari ha canviat. S’ha de dir que segueix tenint efectivitat a curt termini i és molt útil per receptors 1.0, diríem que son persones amb una edat avançada sense accés a internet i les xarxes socials o gent que ja creu en la causa des d’un inici, pel que l’acte comunicatiu no exerceix cap modificació de la seva conducta, simplement exagera la seva radicalitat.

Un exemple clar d’aquesta estratègia seria el cas Villarato. Els diaris afins a l’equip que enamoraba a l’època del NODO, van començar una campanya propagandista basat en una mentida sense cap prova ni fonament, però que a força de repetir-la el receptor comença a pensar que potser és real. Aquest tipus d’estratègia és efectiva quan el receptor no té accés a una font per contrastar la seva veracitat, però en l’era digital on gràcies al multimèdia i les xarxes socials és fàcil demostrar que el diari menteix, el propi “mentider” es enganxat en pocs minuts i queda en evidència. El que sorprèn és que aquest mitjà no perdi la seva credibilitat i segueixi venent exemplars. Però això demostra que hi ha molts lectors que recolzen la causa i aquell diari es converteix més en un pamflet propagandístic que un mitjà seriós esportiu.

Semblava que el món del futbol es prestava més al poc rigor periodístic, però ai las! Sembla que quan les coses van maldades, cal treure tota l’artilleria i els mitjans afins a la causa recuperen els llibres d’estil dels seus referents. L’únic que amb una diferència, sense contemplar que avui en dia, hi ha més d’una cadena de televisió a l’estat i hi ha cada vegada més gent que utilitza les xarxes socials. L’estratègia a curt termini funciona, ja que fa molt de soroll i durant el temps de confusió hi ha debat, però al poc temps es desmonta i va restant credibilitat al mitjà. Passa el mateix que el cas del Villarato, només s’ho creu el que ja creu en la causa, no modifica consciències. Si un indecís modifica el seu pensament és per dos motius: 1- Que no té accés a cap mitjà documentat i amb rigor, 2- No té cap pretensió de prendre una decisió racional.

El mateix passa amb temes d’estat, no només relacionat amb el tema del procés. Quan anuncien que ha baixat l’atur, no diuen que s’ha reduït la població activa o que ha estat amb contractes temporals i precaris. Però repetint moltes vegades que tot funciona com la seda, al final té la impressió que gràcies a les seves gestions mai hem estat millor. Aquesta va ser l’estratègia d’Aznar del “España va bien” o en el cas del 11M. El segon cas va ser el primer exemple de fracàs de la propaganda gràcies a les xarxes socials, en aquell moment en una etapa 1.0.

L’únic que desmunta tota la teoria és que els mitjans segueixen publicant sense ser perseguits per un ens objectiu aliè al règim. Fins quan durarà?

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s