L’honor d’un equip de futbol

Som dolents, si. Fa temps que no guanyem un partit, si.Ens enfadem cada dia que acabem el partit i reprochem els mil i un erros que hem comés sense saber perquè. Després d’uns quants minuts discutint i aprofitant per secar-se després d’haber-se dutxat, sempre s’arriba a la mateixa conclusió, si, som dolents.

Diuen que els homes només pensem en futbol, que som simples. Qui pensi que això és un insult, s’equivoca, és una benedicció. Mentre jugo el partidet de cada setmana olvido els problemes de la feina, les mil i una coses que haig de fer quan arribi a casa, posibles discusions amb amics…Això no ho supera ni el Prozac!!

Aconseguir que un grup segueixi unit després de 20 anys, no és un éxit? Si, si..20 anys, m’he quedat sorprés fins i tot jo dels anys que fa que ens coneixem. Ademés el grup s’ha fet gran, han vingut uns, han marxat d’altres i el grup segueix viu, com el primer dia.

Si, som dolents; si, som simples.Però si, cada vegada que hem faig la maleta per anar a jugar se’m posa un somriure d’orella a orella!

 

 

Anuncios

Un comentario Agrega el tuyo

  1. uRRi dice:

    Aquest devia l’últim post abans de la ratxa victoriosa, no?
    Amunt T-Gràcia!!!!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s