Semblava una tarda de divendres perduda, una passejada per la Illa de compres…Arribava un punt crític, entrar al Massimo Dutti en ofertes. Molta roba, preus atractius i cap idea de que comprar…mala combinació. Quan estava fent la ronda de rigor per tots i cada un dels expositors i montells de roba, sonava pel fil musical una melodia quasi hipnòtica, que va captar la meva atenció amb la conseqüent calbot per no estar atent a les mil i una possibilitats d’aquell montell de roba…pero vaig ser valent, arriscant-me com aquells que no tenen por a res, vaig treure l’iPhone amb l’apliació per reconèixer cançons ( és una meravella, m’ha salvat d’hores de búsquedes extranyes ) i desprésde segons d’espera…surt ell:
Sona a mescla de melodia de peli romàntica de la profunda New Orleans, mentre s’abracen en un paller una parella ja d’edat adulta, que ja ho han fet tota a la seva vida i música de cotxe de dos lesbianes que es fuguen de la incomprensió de la familia conservadora d’Arkanses.
En aquell moment hem van venir aquestes dos imatges, necessito unes vacances…
David Bonet 