No m’ho crec, per més que llegeixo d’aquest home, no m’ho crec. Aquest personatge estrafolari que es fa dir Bigott no pot ser «mañico»!!!
Ni per l’accent, ni per la música, ni per ell, ni per…Que no! Aquest personatge l’han agafat d’un poble retirat dels Estats Units profund. Me l’imagino en aquella casa de fusta enmig d’una gran plantació de blat, amb peto texà i amb una canyeta a la boca. Aquest personatge no el puc ubicar al costat de la Pilarica…que no! però vaja, aceptat això musicalment és meravellós.
Sentint, bigott – Dead mum walking hem transporto en un bus mig destartalat amb reixes, vestit de taronja i emmanillat fins les celles després d’haver estat jutjat per homicidi en tercer grau per l’estat d’Arkansas. Sentint pena pel que he fet, sabent la meva culpa, però per una altra banda excusat per la vida que m’ha tocat viure. Mirant pel mirall només veig un paisatge àrid, possiblement l’últim que veuré en anys, i quan miro al voltant del bus només veig homes barbuts grassos amb cara de poc amics, però en el fons, uns trossos de pa que t’ajuden a fer més suportable l’estança a la pressó…
Sort que no tinc cap prenda de color taronja…
David Bonet 