Capítol 9 : La necessitat de donar un nou gir musical

Moltes vegades debatint de música amb el corresponsal català ( la veritat és que es molt enriquidor, us ho aconsello ), hem arribat moltes vegades a la conclusió que la nostra generació tenim pocs referents musicals que hagin estat un abans i després de la música. La generació dels nostres pares han tingut la sort de viure l’explosió dels The Beatles ( qui ho van començar tot, el big bang de la música per mi ), la música dels 70, el rock més pur i la música disco. Molts dels referents que tenim ara s’enmirallen en aquella época, The Rolling Stones amb el rock, els The Beatles amb el pop, els Bee gees amb la música disco, Michael Jackson i Madona amb el pop més de masses, The Pink Floyd amb la música més experimental, Eltohn John amb les balades, Dire Straits amb els solos de guitarra inacabables,  Eric Clapton amb el virtuosisme del guitarrista, Bob Dylan amb la música de cantautor…tot està inventat.

La nostra generació ho ha tingut tot fet diuen els nostres pares, ens han donat en safata una democracia, una educació, carreres…som la generació acomodada i tot el que surt ara son pseudo-noves tendencies que no deixen de ser alteracions de les anteriors. Però al final vam trobar un grup que va canviar el romb de la música durant la nostra existència : Nirvana. Van experimentar, van transgredir, van ser diferentes, van ser valents!! Cançons com Nirvana – Smells Like Teen Spirit Nirvana – Come As You Are Nirvana – Polly, son himnes generacionals que han influït a tants grups posteriors. Salvant les distancies, Nirvana en la música va suposar un canvi similar als The Beatles del seu moment. Una nova manera d’entendre la vida, una nova manera de fer música…

Actualment hem costa trobar gent que experimenti, que sigui aire fresc. Hi ha grups molt bons, amb molt bona qualitat, però no deixen de ser grups indie, rock,techno,pop i tots els subgeneres que vulguis, però hi ha una falta d’un grup que ho trenqui tot de cop.

Un exemple d’experiment senzillament genial és Beirut. Aquest noi hem té impressionat. La música que fan és totalment diferent, un nou aire, que puc comparar amb pocs grups. Cançons com Beirut – The Gulag Orkestar

no poden passar desapercebudes. La primera vegada que vaig sentir això hem va sonar malament, a poc fet, a casolà, hem sonava a la música del poble quan es prepara per les festes d’agost..però és això! El mateix que vaig sentir quan escoltava Nirvana, no hem va agradar, o el primer que vaig sentir quan vaig probar la primer cervesa, aquell regust amarg era inaguantable i ara no podria veure un partit sense ella. Així és la música que canvia el món. Aquell que li dona una volta a la melodia, als acords, als instruments…

Aquí a casa, podríem parlar dels Manel. Molts els comparàvem amb el Grup de Folk, però després d’escoltar-los moltes vegades hem dono compte que han significat una revolució en el panorama musical català, per fi tenim nous ritmes, nous temes, noves veus…Seguim així!!!

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s