Un dels meus grans vicis, des de que tinc memòria, són les versions de cançons conegudes. Versions de cançons que han significat alguna cosa a la meva vida, i que un altra artista interpreta a la seva manera, aconseguint fer una petita joia musical.
En el spotify de corresponsal català, us deixo unes quantes d’aquestes joies, així com les originals, fetes per grups del nostre país i versionades per altra gent, com pot ser el “Boig per tu” de Sau i versionada com a “Es por ti” per la Luz Casal. O cançons fetes per artistes internacionals i versionades pels nostres grups, com el gran disc “Com un huracà” on diferents grups de l’escena musical del país, versionen al gran cantautor canadenc Neil Young. (llàstima que aquesta iniciativa de versionar un mateix cantant des d’òptiques diferents del nostre país, no va ser més prolífic, i ens va donar més discos, tant rodons com aquest) i fins i tot cançons fetes a Catalunya versionades per grups de Catalunya, com pot ser “Qualsevol nit pot sortir el sol” de Jaume Sisa, versionada per Sabor de Gràcia i La troba Kung-Fu.
Crec que no cal comentar gaires coses de cada cançó i la seva versió, només gaudir-les, buscant les seves diferències, les seves semblances i fins i tot valorant quina d’elles ens agrada més, perquè segur que hi haurà versions que us agradaran tant que les substituireu per les originals en la vostra llibreria musical.
Inèdita: Una calle de París – Miqui Puig (no es troba a spotify, però és una petita obra d’art que podeu trobar en el recopilatori “Bon Voyage-2006” de Jabalina Music)
Genial: The New Raemon – Aquest Cony de Temps (feat. Lluís Gavaldà)
Brillant: Els Pets – Ulls De Color Mel
Brutal: Albert Pla – El Lado Mas Bestia De La Vida – (Walk On The Wild Side)
No us ho perdeu, passareu una bona estona.
Corresponsal català
David Bonet 
Sempre he pensat que no hi ha res com l’original, una còpia sempre estarà un esglaó per sota de l’original per això, en el cas de les versions s’ha d’anar en compte.
Els exemples del corresponsal català son exemples d’una bona versió, per exemple la d’Albert Pla crec que és la definició de versió ben feta. Escollir una cançó i donar-li la volta per adaptar-la a un altre geni. A vegades son tan bones les versions que costa relacionar-la amb la original, però ai las!! Ara bé la crítica…la mossegada, no aguanto les pseudo-versions Chill-Out, Samba, Baixada de revolucions i Pseudo-Acosutics per fer calers.
Per exemple un mal exemple de versió : http://open.spotify.com/track/4DmV1wovVgAe4WFpmcjPU2, simplement escolteu la original i la força i el que transmet, no es pot traduir així. Simplement escolteu la original… http://open.spotify.com/track/281J4XFm5DLfVt1nKNBsPn
Això és una versió, a ella li perdonem tot : http://open.spotify.com/track/169cYvQSuS9NVsrC52Sq2L
I l’exemple que un bon crooner ( Jamie Cullum ) és a qui li hem de deixar tocar les nostres cançons : http://open.spotify.com/track/0vwiOFVhknyIMu7TkFDbWo . I la original : http://open.spotify.com/track/6rBgysDXImbq8b61tzVWSn
Me gustaMe gusta
I m’he oblidat posar l’exemple del que és una versió feta per un propi grup. Antònia Font son uns genis i exemple de com entendre la música ( Algun dia explicaré amb més detall el perquè de la meva afirmació ).
Lluny de fer un acústic per fer diners o un Live perquè no tenim material nou i hem de treure disc, treu una genialitat lluny de l’abast de qualsevol grup, i treuen un disc amb la orquestra de Bratislava amb les cançons reinventades. La gent dirà que aquesta cançó sona malament, que li agrada més la versió original. Doncs allà ho tens, això és una versió, nou material, un experiment. Qui no experimenta amb la música passa desapercebut. Que li diríem al crític que quan va sortir Nirvana va dir que feien només soroll?
Me gustaMe gusta