Mai hagués pensat que un dia escoltant la radio tota la meva vida passés pel meu davant. M’enrecordava quan era petit i anava de camí a l’escola de música i hem preguntava, per què mentre els altres nens veuen els dibuixos a la tele i jo haig d’anar a tocar unes tecles blanques i una música d’uns homes que ja fa segles que estan morts i per què no puc jugar a basket encara que els meus dits es podrien lesionar…
Quan tenia 11 anys aquestes coses no les entenia però ara després dels anys he comprés per què la música és el més important de la meva vida. Vaig fer un error imperdonable als 13 anys que va ser deixar d’anar a l’Escola de Música Berna, un «caldo de cultiu» de la meva sensibilitat. Allà vaig aprendre com la melodia pot ser un llenguatge, com lliscar per les tecles d’un piano pot ajudar a canalitzar les emocions, com Beethoven et pot transportar a un altre món quan sents aquella intensitat dialèctica i així un llarg etcétera.
Avui sentint al Salva López m’he sentit més aliviat al veure que no estic sol. La música és alguna cosa més que discos, lletres,contractes publicitaris, descàrregues. La música ha demostrat estar també un pas per endavant en casos com Spotify o estar un nivell superior en el llenguatge quan escoltes obres d’art com Elton John, qui no s’ha declarat sonant de fons Elton John – Your Song? Com pot una cançó omplir tant un moment? Com pot crear una petjada en el teu record? No us ha passat mai escoltar una cançó i transportar-vos a un record amb total nitidesa?
El tall està enfocat als negocis :
però intueixo que en Salva López abans d’entrar a una reunió important escolta : Survivor – Eye Of The Tiger
David Bonet 