Grans discursos de la història

Comunicar, comunicar, comunicar…

Tot el dia estem comunicant : amb la nostra roba, els nostres gestos, les nostres paraules, els nostres actes. Tot és comunicació. Perquè llavors diem que uns comuniquen més que els altres? Perquè sent fins amb el lèxic, entenem comunicar com «transmetre d’una manera potent com per arribar als nostres sentiments», però aquesta facultat només la tenen uns quants escollits tocats amb la vareta de la genialitat. Aquelles persones que saben aturar el món quan parlen, que les seves oracions queden al llarg de la història com a missatges d’un temps, d’un moment social. Per exemple tots recordem el «Ciutadans de Catalunya, Ja soc aquí» de Josep Tarralledes, o el «Això no toca» del president Pujol, el «¿Por qué?» de Mourinho, etc…

L’últim exemple hem serveix per desmitificar un altre mite, comunicar no necesàriament significa que l’emissor li agradi el missatge, simplement és tenir la capacitat de captar l’atenció de l’emissor. Mourinho és un geni amb aquest joc. Sap captar l’atenció i desviar l’atenció, la pressió cap a ell. Cada roda de prensa s’espera com un show, tothom s’espera a veure que dirà. Això ens pot agradar o no, i després parlaríem d’estils i si l’estratègia és bona o no per aconseguir els seus fins, però ara només parlem de comunicar. Un altre cas totalment antagònic és el de Guardiola. Tothom espera les seves paraules com el sermó del diumenge a missa i el que diu té molta més transcendència que el pot dir potser el President de la Generalitat.

Això és té o no es té. Un càrrec per exemple no comporta que tinguis la capacitat de comunicar. Per exemple, tot un directiu de Nike i actual president del Futbol Club Barcelona, la institució més important de Catalunya i no sap comunicar. S’amaga darrera del seu entrenador, esperant que ell que si que té la capacitat abanderi un club, quan a vegades oblidem que és un simple entrenador, però vaja, aquí ens ficarem en figues d’un altre paner.

L’objectiu del post és mostrar exemples de persones que estan tocades amb la vareta de la dialèctica i ens agradi o no, els seus discursos passaran a la història i a les nostres memòries:

– Discurs d’Steve Jobs a Stanford. Simplement un geni, un il·luminat o un boig? La història posa cadascú al seu lloc. Stay hungry, stay foolish:

http://www.youtube.com/watch?v=6zlHAiddNUY

– Discurs de Guardiola rebent la Medalla d’Or al Parlament de Catalunya. Si ens aixequem ben d’hora som imparables:

http://www.youtube.com/watch?v=omwjRek0-ms

– Discurs de Pau Casals a Nacions Unides. Pell de gallina com el cant dels ocells:

http://www.youtube.com/watch?v=5ugrDYxWJDo

– Discurs de Joan Laporta. Al looooroooo!:

http://www.youtube.com/watch?v=z5e_UvbThi4

– Roda de premsa de Mourinho. ¿Por qué?

http://www.youtube.com/watch?v=5v4xuFpWQg0

– Guardiola, un altre cop, pero al seu terreny de joc, a la roda de premsa. Antològica resposta. El mecaguncoi que esperavem:

http://www.youtube.com/watch?v=05NC4Ly1unw&feature=related