L’audiència de Telecinco funciona com l’elector italià. No estem capacitats per decidir?

Després del rebombori de les primeres setmanes en el cas de la Noria ( més informació : http://comunicacionsellamaeljuego.com/las-vueltas-que-da-la-noria/ ) ve la reflexió. Amb el cap fred, analitzar si ens podem trobar davant un cas aïllat o pot crear, com en l’argot de l’advocacia, jurisprudència.

La publicitat en la televisió ha tingut sempre una relació d’amor-odi. Ha viscut anys brillants on els spots eren part de l’alegria d’un nou mitjà i era rebuda com un input fins i tot agradable amb les seves cançonetes dignes de qualsevol tornada de hit de l’estiu. Jo encara quan sento aquest anunci no puc parar de cantar ( Anunci Moussel : http://www.youtube.com/watch?v=RHBbet68yiI ) Però en el últims anys, la publicitat s’ha tornat una molèstia per l’audiència i un mal de cap per les televisions que busquen desesperadament noves fórmules per què la relació es mantingui viva.

Les lleis de la publicitat fan que la televisió busqui el “Tot per l’audiència” que ya vaticinaba en Sardà per poder esgarrapar unes dècimes d’audiència per seguir viu el programa i per anar omplint les arques d’aquests canals comercials. Hem vist ja de tot en cadenes com Telecinco ( una cadena que obertament ha perdut els escrúpuls ) que ha anat estirant la corda fins que al final se li ha trencat. Ja cantava l’estimat LLach que “si tu l’estires fort per qui i si jo l’estiro fort per allà, segur que tomba, tomba, ben corcada deu ser ja”.

L’altre dia, el que buscava la nova televisió en viatges a Australia criticant la televisió que es feia en aquell moment ( que de lluny era molt millor que l’actual ) es passa de frenada i juga a debatre el que ja pertany a la Justicia. Quina mania té Telecinco a instalar uns jutjats en antena i jugar a parlar de lleis tan delicades com el dret a l’honor, llibertat d’expressió, etc.

Pepe Navarro ja va pagar car la implicació en el cas de “Las niñas de Alcasser”, però ara és tota una cadena que ha jugat a les sinergies entre programes de safareig i ja hem confonc entre tants casos de desaparicions, assassinats…Hi ha el de Mari Luz, on l’Ana Rosa emet una entrevista falsa i no passa res; Telecinco paga a “Cachuli” per una entrevista quan está imputat per la Justicia, i no passa res i un llarg etcetera. I el que és més preocupant, l’audiència no es veu afectada. Estem ja tant infectats que no hi ha marxa enrera. No s’hi val jugar al que si no t’interessa apaga la televisió i que si l’audiència ho veu, serà que li interessa. Ens hem oblidat de la qualitat i la moral?

Però l’altre dia un petit raig d’esperança va aparèixer en les nostres vides ( o això espero que sigui ) les grans marques es planten a la “Telebasura” i abandonen la publicitat en un programa que s’ha passat de frenada. El que no ha decidit l’audiència, ho decideix qui realment mana en les programacions de les cadenes, la publicitat. És el mateix que ha passat a Italia. Anys i anys un personatge com Il Cavaliere fa de les seves i surt victoriós a les eleccions. Molta gent al carrer, el mitjans el ridicultizen i qui té el poder sobirà del país, el poble, segueix confiant en ell. Es que el poble s’ha begut l’enteniment? No està capacitat per decidir? No hi ha res millor? Doncs el mateix amb el cas de Telecinco. Tothom critica la mala televisió, tothom diu que no veu aquesta tipologia de programes i després veiem que son líders d’audiència. Alguna cosa hi ha que no quadra.

A Italia els mercats han fet fora a Il Cavaliere, aquí la publicitat actuarà igual?

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s