El resultat de les eleccions

Tothom parla de la marea blava a tot l’estat espanyol, de la majoria absolutista del PP, de la gran victòria de la dreta a Espanya, però ningú s’ha fixat que realment han guanyat 500.000 vots?

És interessant mirar més que els tants per cent i el nombre de diputats, la dada que dona una visió més realista dels resultats, el nombre de vots. Donada la llei electoral que no premia el fet de votar en blanc i no té un ajust lògic amb l’abstenció, fa que un partit polític, fent una campanya a veure-les venir, sense cap mena de desgast i guanyant només 500.000 vots, tingui una amplia majoria absoluta i cobreixi de blau totes les províncies espanyoles menys a les dos Gàl·lies de l’Astèrix com comentava aquesta matí en Basté.

A la dreta ja li va bé l’abstenció perquè jugant amb el desencís del votant romàntic d’esquerres, consegueix deixar muda una amplia majoria de votants que cansats de la manera de fer política es queden a casa esperant que un lider socialista aparegui quan arribi la calma després de la tempesta.

Venen 4 anys on no sabem si ens trobarem el PP de la primera legislatura on l’Aznar parlava en català a l’intimitat o el PP de las “chapas” i l’olor a naftalina que fan els vestits de Camps. Si el PP sap administrar bé la seva majoria, es donarà compte que tant a Catalunya com al País Basc no son ni primera ni segona força. És simptomàtic aquest escenari i si no vol perdre les següents eleccions on el votant socialista no es quedarà a casa indignat i vol guanyar sense l’ajuda de l’abstenció, haurà de mimar dos petites Gal·lies que no segueixen el seu vals, que van per lliure que ara estan massa callades però si ens tornen a picar el crustó, la resposta ara serà més contundent.

Parlant de Catalunya, ja seria hora que Chacóns, Montilles i Josés Zaragoza sortissin volant com el Cobi a la cloenda dels Jocs Olímpics del 92 perquè ja han fet prou mal a un històric PSC que abans portava el segell d’un gran Maragall i ara porta el segell de la cabra de la legión. Els partits independentistes sempre s’han enmirallat amb l’esquerra abertzale quan eren els dolents de la pel·lícula, ara que per fi han entès que la paraula pot vèncer, perquè no parlem més de país senyors d’esquerra, reagrupament, SI, CUP, etc. i construïm la Catalunya que un dia va somiar Macià. LLàstima que el peix al cove d’en Duran ens farà recordar una vegada més el fatídic 14 d’Abril. Que hagués estat de nosaltres si….?

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s