Damm imita valors anclats en el passat a l’spot inimitables. Els spots son spam

Fa molt de temps que la cervesera Damm ens té mal acostumats. Ha agafat el testimoni de Freixenet en la transcendència dels seus spots i segueix l’estratègia publicitaria que ja moltes empreses han deixat de creure, l’esdeveniment de l’spot.

Fa uns dies es va presentar el nou spot amb Daniel Brühl ( un altre recurs del passat, l’ús d’un famòs en cada spot per donar caché a la campanya ) i evidentment vaig buscar al youtube per ser dels primers en veure’l. La primera impressió i així ho vaig reflexar al facebook és que era un gran spot en l’escorça. Vaig pecar, ho se, de pressa i no fer un judici meditat. Un dels altres mals de la societat actual, la immediatesa. Tot ho volem ràpid, de fast food i sovint no disfrutem d’un bon banquet amb cafè, copa i puro.

Però la segona vegada que el vaig veure vaig descobrir matisos que la meva parella ( a vegades és bo veure les coses acompanyat d’una altra persona perquè la reacció no és una cosa universal ) hem va fer veure. Però quina barra Daniel, deia ella indignada. I amb tota la raó, la pobre noia li prepara un bon caldo amb tota la il·lusió i el tio té la barra de dir-li que no és com el de la seva mare. Doncs noi, ets un desagraït. Si vols caldo de la mama li demanes a ella, la teva companya i seguint el símil de la campanya és inimitable i prepararà un caldo diferent, ni millor, ni pitjor. Potser és una mica exagerat i segueixo massa el ritme de les feministes però no està una mica anclat en el passat que la dona li prepari menjar a l’home, volent imitar el de la seva mare, per superar el complexe d’Edip. I no està molt anclat en el passat que l’home li tiri el plat de sopa perquè no és igual, etc…bla, bla, bla…

Potser aquest prisma està anat una mica de mare i està agafat en pinces però en el moment actual que debatem sobre el color de la corbata del debat de final de campanya entre Rajoy i Rubalcaba, doncs cal estudiar quins valors estàs projectant en tot moment. Jo no dic que la intenció sigui dolenta, però aquest argument que tenim coses meravelloses, ja s’ha usat en la campanya de «Que tenim».

Cada vegada més, Damm està fent spam. Ja hem cansa veure quatre pijos guapos a Formentera que s’enamoren a l’estiu. Hem cansa veure com s’omplen la boca com la cervesa catalana de referencia, venent arreu del món les meravelloses coses que tenim a Catalunya. Això al principi era espectacular i per això hem va fascinar Damm, però cada vegada estic més tentat a veure Moritz, perquè son gafipastis de Barcelona, no se si m’explico.

La gent que bevem l’Estrella Damm som gent normal, gent que ens trobem als bars, que no som guapos, que no portem la última marca de roba perquè anem justos de pasta, que més d’una vegada ens hem saltat les recomanacions de la beguda responsable, que ens estimem al Barça però som uns tribuneros i estem flipant perquè ens agrada guanyar, etc.

O sigui que resumint, crec que Damm s’ha adormit massa «en los laureles» i el món actual canvia cada dos segons i no se on ens portarà aquest vertigen. Potser val la pena aturar-se de tant en tant i beure’s una bona Estrella Damm i disfrutar del primer glop amarg i no oblidar que Damm és una cervesa.

Aquí teniu el video per valorar:

David Bonet