Reforma laboral

Fa temps que estem sentint pertot arreu el terme reforma laboral. Grans lobbies s’omplen la boca dient que la reforma laboral és necessària per crear treball en moments que l’atur està en xifres desorbitades.

Tenim un problema d’atur juvenil i l’única solució que trobem és reduir la despesa de comiat. O sigui, destruir per crear. Amb aquesta eina un director de RRHH pot jugar a canviar els cromos i per donar una alegria al seu Director General pot acomiadar amb més facilitats un treballador que té unes condicions normals ( entenem per normals uns paràmetres que ara ni de ben lluny els joves conseguirem mai, o sigui ara son vistos com una utopia ) per un treballador jove amb molt més potencial, més currículum i més motivació i amb unes condicions que el treballador “antic” s’hagués mofat a la cara del Director de RRHH si li haguessin proposat. L’únic “skill” que es defensa del treballador “antic” és que té experiència. Però hauriem de fer la següent reflexió : De qué ens serveix l’experiència en un món que canvia cada dia? De qué ens serveix l’experiència dels que ens han portat a aquest desastre i no han sabut racionalitzar els recursos quan tot anava de cara? Abans els clients venien sols, els pressupostos s’acceptaven sense mirar cada paraula, les campanyes publicitàries eren infinitament menys complexes del que son ara, etc. Cal experiència per això?

Ara als joves ens demanen mil carreres, mil màsters, mil idiomes i anys d’experiència a canvi d’un sou que mai et permetrà tenir una casa pròpia, no tenir fills fins als 40 anys i sentir-nos una simple mercaderia d’outlet, o sigui “bueno”, “bonito” i sobretot “barato”. Estem en una societat on no es premia el treball. Un sistema on surt més a compte estar a l’atur que acceptar un treball on et veuen com una mercaderia que li estan fent un favor donant-li treball i per això ens poden riure d’ell donant-li unes condicions que ratllen la mofa, alguna cosa va malament.

L’autèntica reforma laboral és tornar a confiar amb el treballador i premiar l’esforç i el treball. Que un treballador per poder millorar les seves condicions hagi de canviar de feina perquè és l’única solució, és preocupant.I l’autèntica reforma laboral significa perdre la por als treballadors que se’n riuen dels seus companys no fent res i evidenciant dia a dia que volen que els acomiadin. Gent que arriba tard per norma i durant el dia fa trucades personals de mitja hora i no fa la seva feina hauria de ser acomiadat. En una situació en la qual hi ha milions d’aturats amb ganes de treballar i tenir una oportunitat, cap treballador hauria de tenir la indecència d’actuar així. En les empreses s’està acomiadant preferiblement a gent “barata” d’acomiadar o els que suposen molt de cost per les seves nòmines, però massa Directors no tenen en compte ni la professionalitat ni l’esforç.

Tots estem esperant que acabi la crisi per fer grans coses. Amb aquesta actitud sempre estarem amb crisi. Les coses no vindran soles. Cal treball, treball i treball. Cal positivisme, positivisme i positivisme. Cal creativitat, creativitat i creativitat.

David Bonet

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s