Guardiola no renovis

Han estat els 4 dies més durs d’una generació nova d’aficionats culers. Els més veterans s’ho agafaran amb més distancia perquè estan acostumats a perdre. Estan acostumats a anar-se a casa amb el cap cot i pensar, l’any que ve serà. Però aquesta nova generació que hem viscut el Dream Team, els anys de Ronaldinho i ara l’època gloriosa de Guardiola no estem acostumats a tenir aquest regust trist.

Guardiola ens ha acabat de definir com un equip gran, més que un club. Ha estat l’artífex d’un canvi en la mentalitat d’una afició poruga de mena. Tots escoltem en Pep a les seves rodes de premsa i ens sentim orgullosos que el nostre tècnic comuniqui tan bé i projecti aquesta imatge d’equip amb seny, amant del futbol i que dona un cop sobre la taula quan toca. Guardiola ha harmonitzat els tempos a la perfecció, ha sabut estar callat quan desde Madrid sonaven campanes i quan tocava dir prou, va dir prou amb contundència. Però hi ha una cosa amb la que no estic d’acord amb Guardiola, el tema de la renovació. Aquí Pep no ho has fet bé i Sandro no has sabut imposar les necessitats del club. Aquest servilisme d’un club cap a un empleat del club no és sana. Parlem moltes vegades que Mourinho ha anul·lat a Florentino i que al Madrid es fa el que diu ell i ho critiquem, però no veiem que aquí a can Barça ens està passant el mateix. Guardiola és de les millors coses que ens han passat mai i ens ha donat potser els millors anys de futbol que hem vist al Barça i els dos partits aquests no fan oblidar ni molt menys tota la feina que s’ha fet i la que queda per fer, però també hem de ser crítics quan les coses no funcionen. Tothom diu que no diria el mateix si haguéssim guanyat, evidentment. S’ha de ser més crític quan les coses no funcionen com volem. Quan guanyem sempre i juguem a la perfecció i s’arriba a les finals i es guanyen lligues, no es pot criticar res, estàvem roçant l’excel·lència, però quan l’equip comença a fer figa, les coses han de canviar.

I aquí és on vaig quan dic que el tema de la renovació ha estat un error. Si renova ara, serà el que tothom espera i molta gent pensarà que renova perquè no ens pot deixar sols, perquè a aquestes altures no pot dir que no, que s’ha vist forçat per aquests dos partits. I si no renova, quedarà com un covard que abandona el vaixell quan es comença a perdre. Per això dic que és perillosa la situació. No podem tenir aquesta situació en un equip com el Barça. Molta gent ara que ha passat això es sent desemparada i pensa, i ara què? Si Guardiola estès implicat, sabríem que l’any que ve tornaríem a lluitar, però ara tothom debat si cal que renovi Guardiola o no. Amb Guardiola s’acaba el futbol? No hi ha vida després de Guardiola? Potser és una mica agosarat provocar aquest debat en una afició que ha sabut estar a l’altura de les circumstàncies.

Diuen que una sortida a temps sempre és una victòria. Que tothom et recordem com el gran entrenador que va canviar una afició i ens ha donat els millors anys de futbol que he vist en la meva vida. I no només això, que ha imposat un model, que ha demostrat que un equip és més que un jugador, que ha aconseguit que tot el món futbolístic respecti el nostre entrenador. Gràcies i molta sort!

Anuncios

Un comentario Agrega el tuyo

  1. Oriol Palau dice:

    Personalment, crec que Guardiola ha estat capaç d’utilitzar qualsevol motiu per fer psicologia amb els jugadors afició i club en general i fer que tots aquests responguin amb un extra de motivació. El dos primers anys, ell va definir-lo fa poc, com els de l”‘enamorament”. El tercer, va ser l’Abidal. I aquest quart, crec, que ell volia usar el seu adéu. Crec que el Pep no volia renovar aquest any i algunes llengües, diuen que va comunicar-ho abans del partit de Lliga contra el Madrid al Camp Nou. Les mateixes llengües també diuen que l’efecte sobre els jugadors va ser el contrari de l’esperat i que es va acabar de confirmar contra el Chelsea al Camp Nou. El que ara no sabem, és què farà. Si retirar-se com un entrenador precoç i revolucionari però de trajectòria curtíssima, si accepta el repte de seguir liderant el club des de la banqueta o bé, si prefereix descansar i assaltar la presidència del club en uns anys. Per ell, tan de bo sigui la primera. Per nosaltres, els aficionats i socis, tan de bo sigui la segona. I mirat a llarg terme i pel bé del club, que sigui la tercera. De totes maneres, trii la opció que trii, estic segur que el tindrem ben a prop controlant el rumb del club i això és un motiu de tranquil·litat. Per molts anys PEP!!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s