Les primeres temporades d’ El convidat hem van deixar impressionat. Tan el format com els personatges van fer que es convertís en un programa de capçalera. Ademés el clima que va saber generar l’Albert Om als diferents programes donava que l’entrevistat, i no és casual la paraula escollida, donés una sèrie de «highlights» molt interessants que es podrien convertir en noticiables com va passar en el cas d’en Bojan Krkic. Per què he escollit la paraula entrevistat i no amfitrió? Doncs perquè hem tendit d’ entrevistats a simples amfitrions.
En aquesta tercera temporada els personatges son prou interessants com perquè el convidat no hagi tret aquests «highlights» o aquest clima propici perquè es crein moments com amb l’ Eduard Punset, un dels moments muts televisius més meravellosos que he vist mai quan s’adorm al seu costat. O que dir del moment íntim amb la Teresa Gimpera ? Podriem pensar que el problema son els nous personatges, però no podem dir que Jordi Pujol o Peret no siguin vides ben plenes com per impressiona a qualsevol. El nostre Albert s’està relaxant?
Una de les decisions que hem va sorprendre més i que podria crear contoversia va ser la decisió de no parlar de política amb en Jordi Pujol. Està clar que es vol fugir de la típica entrevista on es parla de la professió del convidat, però en un moment històric com el que estem vivint, tenir a Jordi Pujol i no preguntar-li res sobre el camí que Catalunya està emprenent, o el gir que Convergència ha decidit emprendre, lluny de «La puta i la Ramoneta» que sempre va seguir el seu ex-president, sembla com massa pretensiós. Potser un grup de l’audiència voldrà veure en Jordi Pujol com un jubilat enamorat de la seva dona i que veu pròxima la mort, però estem entrevistant al personatge o a la persona? En casos anteriors havíem vist una mescla molt interessant entre personatge i persona i l’Albert sabia com traspassar aquesta fina línia, però per exemple en el personatge d’en Peret es va parlar ben poc de la persona o es va incidir poc en la seva condició de gitano català. Va semblar que la filla introduïa un tema interessant com la «permissivitat» dels gitanos catalans, però allà es va quedar. Massa temes es queden com simplement mencionats i al final et queda la impressió que ens hem quedat a l’escorça, cosa que no passava en edicions anteriors.
Lluny que sembli una crítica al programa, perquè no ho és, segueixo pensant que és un gran format i es mereix tota la confiança, per això les coses que m’agraden els demano la màxima exigència perquè sé que ho poden donar.
Lligat a #elmeuspotify, recomano la llista d’El Convidat a l’Spotify, un dels altres elements que hem va encisar del programa:
David Bonet 