Fa un temps vaig descobrir aquesta cançó per casualitat ( com ocurreixen les millors coses de la vida )…
Eren els Angus&Julia Stone. Un grup amb un toc vintage, ella amb una melena llarga i vestits trets de l’armari de l’àvia i ell amb una barba obligatòria per tot cantant folk. La seva música és el clar exemple de música de tarda de diumenge al sofà mentre cau la pluja. I tot venient fotos antigues, t’entra la melanconia pensant aquella mítica expressió : «Tiempos pasados fueron mejores».
Feia un temps que no sentia res d’ells i començava a tenir la mosca darrera l’orella però ha tornat a passar de casualitat que he descobert que han pres camins en solitari. Si ja teniem un camí sòlid i ple de matissos, descobreixo que s’ha bifurcat en dos camins on la profunditat musical ha seguit el seu propi camí i ja tenim dos treballs a tenir molt en compte:
El camí de Julia Stone:
El camí d’ Angus Stone:
Si hem fessin triar no sabria quin triar, hem quedo amb l’opció de sentir-los un cop més junts:
David Bonet 