Capítol 18: The unfinished sympathy

Sempre diuen que la música és una transmissió de sentiments, un llenguatge més per expressar sentiments i a més certes cançons tenen la capacitat d’evocar-nos temps passats, records, viatges, vivències, etc.

Si una cançó té aquesta capacitat en mi és Little scratches, una d’aquelles cançons que quan poses play has de parar tot el que estàs fent perquè capta tota la teva atenció.

És difícil saber perquè aquesta cançó té alguna cosa especial, però fent un anàlisi més detallada hi ha detalls que cal escoltar amb deteniment i recomano escoltar-ho amb amb auriculars i tenint els sentits «alerta» per gaudir de tots aquests detalls.

Primer de tot, el sentit de la lletra ja té quelcom interessant, parla de les petites marques que ens deixen senyal com aquelles vivències que parlàvem abans. La cançó comença amb un riff de guitarra que sembla que et vagi fent aquestes petites marques amb una bateria molt simple que marca un compàs binari molt simple, però si aprofundeixes sents un ritme a contratemps que et va preparant per quan arriba un bombo més marcat i contundent que marcarà la tornada.

La segona guitarra constantment va jugant, avançada la cançó, a respondre d’una manera harmònica aquestes repetides escletxes per donar una profunditat harmònica que amb l’ajuda del bas crea un entorn que arriba a l’èxtasi quan les veus agafen el testimoni d’aquest joc en un seguit d’arpegis vocals creant uns coros que arribat aquest punt si que m’haig d’aturar per intentar seguir una de les dues veus.

És sentir aquesta cançó i transportar-me en un 4×4 posant-me les ulleres de sol per emprendre un camí llarg que ens portaria a un dels racons més místics de Grècia.

Apart de la capacitat de la cançó en si que va sortir per sorpresa al reproductor del cotxe, The Unfinished Sympathy és un grup que lamentablement es va dissoldre recentment perquè els seus integrants comencessin interessants carreres en solitari, com és el cas de Joan Colomo

i té perles que han estat potser més reconegudes fora que aquí com sovint passa però si tens la sort que apareguin per sorpresa al teu reproductor no tenen desperdici

Recomano fer una escolta pausada per gaudir d’aquests petits plaers musicals tan amagats malauradament per la qualitat de reproduccions que cada vegada prima el fet de poder accedir a la cançó però no escoltar-la.

Anuncio publicitario

2 Comentarios

  1. esther dice:

    🙂 felicitats pel teu blog David, segueix escrivint i somiant….ho fas mb! :))) muaaa

    Me gusta

    1. David Bonet dice:

      Moltes gràcies pel teu comentari Esther! Seguirem perseguint somnis! El mateix et dic per tu!!

      Me gusta

Deja un comentario

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s