Aquesta setmana ha aparegut la gran notícia que Pink Floyd ja està disponible a Spotify, una mancança que feia massa temps que arrossegava i incomprensiblement no s’havia posat remei.
Pink Floyd va ser un dels primers grups grans que vaig conèixer i tot això gràcies al meu tiet Sebastià que fa massa anys ens va deixar per cuidar desde dalt la meva passió per la música. Vaig heretar la seva guitarra espanyola amb la que vaig aprendre a tocar i la que sempre m’ha acompanyat en moments de solitud, en moments sota les estrelles tocant cançons de rock català i amb la que vaig fer les meves primeres cançons dedicades a la noia que estimo.
Quan anava a veure la meva àvia sempre entrava a la seva habitació i veia uns CD’s amb unes portades ben estranyes on posava Pink Floyd. Recordo veure una portada on sortia un home ple de bombetes, el «Delicate Sound Of Thunder» . És impressionant aquesta cançó, cal posar-se auriculars i simplement disfrutar. La guitarra de David Gilmour al solo inicial és una obra d’art, mai he sentit una stratocaster tocada amb tanta profunditat de so :
També tenia una foto d’un concert que va anar a Barcelona. El joc de llums i l’espectacularitat de l’escenari era impressionant. Un dia li vaig preguntar quin concert era i allà vaig descobrir que la música no només és so, és també espectacle. Qui no ha sentit mai el The Wall ?
Després vingueren les èpoques que començava a tocar la guitarra i quan ja sabia uns quants acords i com no, intentava tocar Wish You Were Here
Ara per relaxar-me o concentrar-me la que hem té totalment atrapat és Comfortably Numb . És d’aquella música que t’atrapa des que comença i et fa una viatge musical sentint sons al voltant teu i veus que juguen amb tu i no et deixen escapar.
Tinc una estranya connexió amb la música de Pink Floyd i encara que no sigui el grup que escolti més, sempre apareix a la meva vida d’alguna manera o altra per recordar-me un amant de la música com jo, el meu tiet Sebastià.
David Bonet 