Capítol 14 : Martens verdes i vespa vermella

Avui és un d’aquells dies que t’aixeques nostàlgic, massa mirades enrera en un mateix dia. Quan erem més joves, ja comencem a dir aquestes frases veus que el temps passa. Sort que encara no diem la frase més devastadora: “Quan erem joves”, sort que encara afegim el “més joves”, un petit respir abans de responsabilitats,…

Capítol 13 : La música com a model de negoci

Mai hagués pensat que un dia escoltant la radio tota la meva vida passés pel meu davant. M’enrecordava quan era petit i anava de camí a l’escola de música i hem preguntava, per què mentre els altres nens veuen els dibuixos a la tele i jo haig d’anar a tocar unes tecles blanques i una…

Capítol 10 : Genius Loci

Avui no parlaré de música, en el sentit més estricte sinó d’un espai, d’un museu. Com diuen del Barça, que és més que un club, m’agradaria definir la Fundació Joan Miró en més que un museu. Donada la meva gran admiració a Joan Miró i les seves impressionants creacions, ja no puc ser molt objectiu,…

Capítol 9 : La necessitat de donar un nou gir musical

Moltes vegades debatint de música amb el corresponsal català ( la veritat és que es molt enriquidor, us ho aconsello ), hem arribat moltes vegades a la conclusió que la nostra generació tenim pocs referents musicals que hagin estat un abans i després de la música. La generació dels nostres pares han tingut la sort…

Corresponsal català : Versions, grans cançons des d’optiques diferents

Un dels meus grans vicis, des de que tinc memòria, són les versions de cançons conegudes. Versions de cançons que han significat alguna cosa a la meva vida, i que un altra artista interpreta a la seva manera, aconseguint fer una petita joia musical. En el spotify de corresponsal català, us deixo unes quantes d’aquestes…

Capítol 8 : Un concert lesbià

Una de les cançons amb més éxtasi del concert comença així : ” Todos los raros fuimos al concierto del gran telépata de Dublín Media hora antes invadimos el metro, yo iba obligado y tu en éxtasis Y tanto os daba ocho como ochenta a los fanáticos de John Boy Frente al estadio ya cantabais…

Corresponsal català : Els Pets, res per descobrir, molt per conèixer

Parlar dels Pets, amb qualsevol persona del nostre país petit, és parlar de joventut, de primers amors, de primers records dolorosos, de primers concerts després d’hores de tren, de primeres acampades on amb prou feines sabies fer la tenda, de primeres notes provant de tocar una guitarra, de primeres lletres pensant que hi ha més…

Capítol 6 : Tercer grau per Bigott

No m’ho crec, per més que llegeixo d’aquest home, no m’ho crec. Aquest personatge estrafolari que es fa dir Bigott no pot ser “mañico”!!! Ni per l’accent, ni per la música, ni per ell, ni per…Que no! Aquest personatge l’han agafat d’un poble retirat dels Estats Units profund. Me l’imagino en aquella casa de fusta…

Capítol 5 : De compres…

Semblava una tarda de divendres perduda, una passejada per la Illa de compres…Arribava un punt crític, entrar al Massimo Dutti en ofertes. Molta roba, preus atractius i cap idea de que comprar…mala combinació. Quan estava fent la ronda de rigor per tots i cada un dels expositors i montells de roba, sonava pel fil musical…